Cámara de Comercio de Barranquilla: 100 años

A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s’estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l’interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l’Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans...

La presente Cronología general de las migraciones de España recoge las fechas en que se produjeron los principales flujos migratorios de los dos últimos milenios de historia de España; bajo los reinados godos, visigodos, musulmanes y cristianos. Así como citas de las leyes que intentaron regular las relaciones entre cristianos, judíos, musulmanes, africanos y gitanos durante este período.

Aquest llibre no se centra només en l'oligarquia urbana granadina entre els segles XVI i XVIII, és a més una reflexió intel·ligent sobre els grups de poder en l'Espanya moderna, les seues relacions familiars i clàniques, i també el paper que hi jugaven les institucions, la concepció del poder i la responsabilitat que assumien els «bons republicans» i «pares de la pàtria», les vies d'ascens social i polític i les relacions conflictives amb el poder central, entre altres temes. L'autor explora en aquesta obra la naturalesa d'una societat basada en l'honor, els llaços entre l'home ...

El siglo XIX todavía es percibido como una losa en la historia de España, como un laberinto político y social inexplicable en un país excepcional, cainita y fracasado. Sin embargo, esta visión dista mucho de la realidad europea de la época.Esta obra, divulgativa y novedosa, reivindica la importancia del «largo siglo XIX español» que transcurre desde 1793, cuando un ilustrado Carlos IV se enfrentó a la Revolución Francesa, hasta 1923, cuando su descendiente, Alfonso XIII, optó por una solución autoritaria, finiquitando así una intensa trayectoria liberal y constitucional.