Sombras

Siamesas es un libro de poesía de terror. Es la historia de dos hermanas unidas por la cabeza y la madre, que es su único vínculo con el mundo. Es un cuarto habitado por lo inquietante, el horror corporal, el encierro y esos vínculos ominosos de los que no se puede escapar. ¿Qué pasa si llega el apocalipsis, pero es privado, intramuros? ¿Si se produce una singularidad, un evento monstruoso que rompe la normalidad del mundo y de los cuerpos y, en ese escenario fantasmal, insano, el hoy, el ayer y el mañana se abren como posibilidades subversivas?

Una col·lecció de relats, publicada de forma pòstuma, que mostra l'admiració del poeta cap al cel estrellat. Està compost per 35 peces que parlen de la ciència astrològica de l'època a partir del folklore, el catolicisme o l'observació estel·lar. Un conjunt poètic i místic que s'eleva sobre les penúries i alegries de la condició humana cap a una visió més propera a Déu. Amb un ús elevat de la simbologia, Al cel conté alguns dels poemes més coneguts de l'autor, com Ales, una de les darreres peces de la col·lecció. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un...

Mocedades... Alas a la juventud de la vida en un vuelo que se levanta como un llamado al amor por unos ojos bellos, por una sonrisa, por una gracia divina que desliza todo encanto, toda magia y despierta al soñador de las almas para mirar en las grutas del sentimiento que la luna canta en notas de piano con murmullos suaves y quedos disipando en brumas La belleza de una rosa, la divinidad de una mariposa que se viste de una joven encantadora en pos de su primer beso...de su primer amor...ahí va...ella, como una sombra blanca en las mocedades de un amor que nace, ahora, mañana y siempre y...

Un recull de poesies melancòliques, de salms tranquils i folklore català. Setè i últim volum de les obres complertes de Jacint Verdaguer, una de les figures més emblemàtiques i importants de la Renaixença catalana. Als seus últims anys, Verdaguer va fer les paus amb la seva pròpia fe i les poesies que es troben en aquest volum tornen a l’espiritualitat dolça de les primeres. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics....